AURICULOTERÀPIA

És molt antic l’ interès dels terapeutes per trobar una tècnica que pugui intervenir sobre l’organisme governant les seves funcions, restablint la salut i l’equilibri; Un tauler de comandament des d’on poder operar sobre les secrecions hormonals, els fluxos elèctrics del sistema nerviós, la circulació,.. Imagineu el cos com una nau, una màquina de gran complexitat, que podem dirigir a voluntat des de l’exterior, tot manipulant determinats botons. El problema és, on esta situat aquest panel de control?

Totes les cultures han fet servir alguna tècnica que, parcialment, funcionava seguint aquest principi, però cap ha arribat al nivell de complexitat assolit pels xinesos fa 4000 anys. L’acció de pressionar una part del cos, fer massatge, escalfar o refredar, és comú a molts pobles i a totes les èpoques de que tenim referència històrica. Però és a Xina on trobem per primer cop l’ús d’objectes punxants o d’herbes enceses per aplicar-les a certs punts de la pell per tal d’obtenir resultats terapèutics.

En la mateixa època es desenvolupa també la tècnica d’estimular el pavelló auricular, però no és aquesta una pràctica que s’estengui a la resta del mon fins a dates recents.

Al segle XVIII, els jesuïtes francesos van donar notícia de la Medicina Tradicional Xinesa a Europa, però l’auriculoteràpia no va formar part d’aquells primers coneixements transmesos.

La història de com apareix a Europa l’auriculoteràpia té alguna cosa de misteriós. Sempre es cita la presència sorprenent d’una orella travessada per una fletxa i punxada per un petit dimoni, als punts de la libido, al quadre “El Jardí de les Delícies” de Hieronimus el Bosco, que es pot contemplar al Museu del Prado. La imatge correspon a la part del retaule que tracta el càstig infernal a la luxúria, així que no sembla casual la tria dels punts en qüestió. (Podeu cercar “orella Bosco” a Google i veureu les imatges)

Tot i que Hipócrates fa esment del tractament per l’orella, sembla ser que l’auriculoteràpia va tenir un ús molt restringit sobre alguna patologia concreta a mans de sanadors i sanadores des de l’època medieval. El primer metge que s’interessa per aquest procediment és el Dr. Paul Nogier al 1951. Observant la millora d’alguns pacients de lumbàlgia tractats per una sanadora, Nogier investiga, fa experiments i arriba a fer el disseny de la primera carta auricular.

En aquests 65 anys de difusió a Occident, l’auriculoteràpia ha guanyat molts adeptes entre els terapeutes i els pacients. N’hi ha motius perquè així sigui: És una tècnica senzilla, còmoda d’aplicar, pràcticament indolora i molt segura. Permet fer una estimulació sostinguda dels punts, a demanda de l’interessat, ja que les petites  “xinxetes” queden implantades durant dies fent el seu efecte.

Els dolors articulars i musculars, les disfuncions digestives i hormonals, problemes psicològics i psico-somàtics. Per a totes aquestes patologies i moltes més, l’auriculopuntura posa el seu granet de sorra en la millora dels símptomes i el re equilibri del funcionament del cos.

                                                                                                       Dr. Andreu Martínez Maeso

                                                                                                       COL. 31.898